Su nieto Rafael escribe:

ALIAGA MARTÍ, Rafael “Aliaga el de les bicicletes”. Vecino de Onteniente (Valencia). Tejedor de 37 años, casado. Vocal del Comité de Salud Pública y Consejero del Ayuntamiento, el 6 de noviembre de 1939 fue ejecutado por los franquistas en Paterna (Valencia). [12]

En el libro de Mort i represio a Ontinyent esta esto, se ve que era encargado de una empresa textil y fue poco tiempo concejal del ayuntamiento.

UN AJUNTAMENT EN CRISI En 1936, l’Ajuntament d’Ontinyent es troba en crisi. Tant és així que qui porta els designis de la ciutat és una Comissió Gestora Municipal, al capdavant de la qual es troba el republicà Francisco Montés Tormo, advocat, alcalde des de 1931. En esclatar la guerra, la Comissió Gestora Municipal segueix funcionant un temps. Paral·lelament, es creen el Comité Executiu del Front Popular i una sèrie de comités (Comité de Salut Pública, Comité Revolucionari, Comité d’Abastos i Comité de Defensa i Guerra) amb poder de decisió municipal segons en quines coses. A les acaballes de l’any, el 6 de desembre, en una assemblea multitudinària al teatre Echegaray, es decideix la creació d’un únic comité, que es denominarà Consell Municipal. La decisió comporta la dissolució de tots els altres comités, a més de la Comissió Gestora Municipal, per evitar dualitats i usurpacions de poder. 23 GUILLEM LLIN LLOPIS La reunió per constituir el nou Ajuntament té lloc el 29 de desembre 14 . Després d’obtindre el vist i plau del governador civil Braulio Solsona, comença a funcionar l’1 de gener de 1937. El Consell Municipal és format per Ramón Morales Espí, de la CNT, com a alcalde. I com a regidors, Vicente Ferrero Soler, Rafael Aliaga Martí, Juan Soler Soler i Francisco Santamaria Penalba a proposta de la CNT; Gonzalo Mataix Pareja i Vicente Mollà Ureña, de la Federación Anarquista Ibérica (FAI); Salvador Pla Paula, de les Juventudes Libertarias; Gonzalo Borredà Torró, Joaquín Revert Gilabert, Rafael Sarrión Boronat, Rafael Casanova Escolano i Francisco Rubio Barceló, a proposta de la UGT; Joaquín Esparza Olcina, del Partido Comunista (PC) i Ramón Monzó Francés, del Partido Socialista Obrero Español (PSOE), partit polític que, segons sembla, s’acabava de constituir a Ontinyent.

UNA CORPORACIÓ PASSADA PER LES ARMES Conclosa la Guerra Civil, el règim franquista va passar per les armes 14 dels quasi 50 regidors que Ontinyent havia tingut en aquests convulsos anys. El 30%, una xifra esborronadora. Però si mirem els diferents òrgans de govern, aquestes xifres encara 51 GUILLEM LLIN LLOPIS 61 Els afusellaments al País Valencià… Op. cit. 62 AMO. Padró d’habitants 1935. 63 Entrevista amb Eusebio Pimentel Perelló, a Alacant, el dissabte 9 de gener de 1993. són més terribles. Del Comité de Salut Pública, que va funcionar en els primers mesos de la guerra com una mena de delegació repressiva, i que va tindre 18 membres, van ser executats 13 integrants en acabar la guerra, el 72%. I si agafem el Consell Municipal que va funcionar entre l’1 de gener de 1937 i el 16 de novembre de 1937, quan els comandaments republicans havien controlat pràcticament la situació i els morts en la rereguarda van ser una excepció, tenim que dels 27 membres amb què va comptar, el règim franquista en va executar 14, el 52%. Estranyament, només un va ser afusellat a Ontinyent. Els 14 que van ser regidors de l’Ajuntament i executats foren Ramón Morales Espí 64 , Joaquín Esparza Olcina, Vicente Mollà Galiana, Joaquín Revert Gilabert, Rafael Casanova Escolano, Rafael Sarrión Boronat, José Soler Soler, Luis Montés Calabuig, Rafael Bernabeu Esparza, Rafael Aliaga Martí, Vicente Mollà Ureña, Rafael Belda Barberà, Ramón Sanchis Pla i Juan Soler Soler. Per als familiars dels executats i per als presoners i les seues famílies no s’acaba el malson amb les sentències que imposa el règim franquista. Perquè hi queda una segona part: l’aplicació de la Llei de Responsabilitats Polítiques, en aquest cas, canalitzada per mitjà del Tribunal Regional de Responsabilidades Políticas de Valencia. El procés, que s’obri a tots els encausats i condemnats, pretén esbrinar les propietats i els recursos econòmics dels republicans, o que hagen pogut heretar, per embargar-los i, en molts casos, per usurpar-los els béns que pogueren tindre. Aquest tribunal tenia, entre altres funcions, la missió d’obtindre de l’alcalde de la localitat, del cap local de la Falange, 52 MORT I REPRESSIÓ A ONTINYENT (1936-1944) 64 De la relació, cal assenyalar Ramón Morales Espí, alcalde de l’1 de gener de 1937 al 30 de novembre de 1937. Joaquín Esparza Olcina i Vicente Mollà Galiana havien format part dels dos consells municipals, en 1937 i posteriorment. La resta només hi va pertànyer una vegada. del rector i del comandament de la guàrdia civil informes sobre els béns dels represaliats. I encara que en la majoria de les vegades no tenien res perquè eren pobres de solemnitat, no sempre va ser així. I igual feia que fóra un afusellat, o un condemnat a presó, que tinguera fills xicotets i que no hi haguera cap font d’ingressos per subsistir la família: la justícia era implacable si el represaliat tenia alguna propietat al seu nom, o havia rebut alguna herència. Tot i això, encara que la majoria eren insolvents per afrontar el que estipulaven els guanyadors de la guerra, en alguns casos es desprén un tarannà de menyspreu en les comunicacions escrites de les forces vives per informar dels penats. Totes les notificacions són iguals

AFUSELLATS PEL FRANQUISME (PER ORDRE ALFABÈTIC) Cognoms i nom / Lloc d’execució / Data d’execució / Edat / Professió / Estat civil / Militància / Tribunal de Responsabilitats Polítiques / Altres. 1. Aliaga Martí, Rafael / Paterna / 6-11-1939 / 37 anys / Mecànic [Teixidor] / Casat / CNT / Sobreseïment / Vocal del Comité de Salut Pública. Conseller de l’Ajuntament. Conegut per Aliaga el de les Bicicletes.

Un día se ve que se iba a ir fuera por que lo buscaban e iba a coger un tren a Alicante creo para irse fuera y llegando a la Estacion me contaba mi padre que se volvió pensando que porque se tenia que ir si el no había hecho nada malo y volviendo a su casa, delante de la bodega de Cambra y Molla que estaba justo a 100 metros de donde tengo la tienda y a 100 metros mas de su casa una persona le delato y se lo llevaron preso.

Ya no sé nada más.

Quiero dar las gracias a Joan Josep Torro Martínez del Ayuntamiento d’Ontinyent que antes estaba en Memoria Histórica, ahora no, y que a título personal me ha ido indicando como conseguir algún dato.