Elles
En qualsevol conflicte les dones són víctimes de la violència i per descomptat, en el període posterior a la Guerra Civil, també va anar així. En molts casos, no sols els van arrabassar la vida als seus fills, germans, pares o marits, sinó que a més, van patir diferents formes de violència.
A la Comunitat Valenciana, la repressió franquista contra les dones va començar en 1939 i es va perpetuar fins a 1950, exercint-se de múltiples formes: abusos i violacions, empresonaments en condicions alimentàries, higièniques i sanitàries *deporables, càstigs físics com els rapats de pèl a manera d’espectacle públic acompanyant-ho a vegades de la ingesta forçosa d’oli de ricí, o la realització de tasques domèstiques en espai públics… i processos de depuració contra les dones funcionàries, sent especialment rellevant la que es va exercir contra les mestres.
Aquestes dones van suportar un pes enorme sobre els seus muscles. Van ser condemnades, humiliades, rapades i fins i tot a algunes d’elles els van robar als seus fills. Els van llevar tot, somnis, il·lusions, educació, ocupació, llar i família, van passar fam i misèria.
Per aquella etapa tan fosca, la de l’horror que van haver de viure, volem agrair, homenatjar i reconéixer a totes aquelles vídues, àvies, mares, filles i germanes, les grans oblidades de la memòria malgrat ser grans lluitadores. A les nostres àvies i mares: Carmen, Francisca, Josefa, Carolina, Cecilia, Esperanza, Concepcion, Consuelo, Filomena, Isabel, Amparo, Amalia, Leonor, Lucía, Rosa, Mercedes, María, Rosario, Vicenta, i altres tantes dones…
Gràcies a totes.
Estem orgulloses i orgullosos de cadascuna vosaltres, sense la vostra valentia hui no seríem ací.
