«En la bandera de la libertad bordé el amor más grande de mi vida»
Federico García Lorca
Obrers, llauradors, teixidors, jornalers, carters, ebenistes… professions molt senzilles i comunes que tenien les 39 persones trobades emmanillades i amb un tir de gràcia en aquesta fossa comuna de Paterna (València) a finals juny de 2018.
Aquestes persones que van patir la persecució i violència feixista durant el colp d’estat i la dictadura, van ser brutalment assassinades pels militars revoltats contra la democràcia, el 6 de novembre de 1939 sense un judici just. Posteriorment ocultades de manera clandestina en una fossa comuna, aquest últim fet, realitzat amb la clara intenció de fer-los desaparéixer, a ells i les seues restes, va fer que les seues dones i fills no pogueren recuperar als seus sers estimats. Una forma més d’expandir la repressió i el càstig cap a aquelles persones que van defensar els valors democràtics durant la seua vida.
Malgrat tot i després de dècades esperant poder fer-ho, durant l’estiu de 2018 els cossos de les 39 persones silenciades en la fossa comuna 94 de Paterna van ser exhumats per a la seua posterior identificació genètica. Hui dia, molts d’ells ja han sigut entregats als seus familiars, tancant ferides que han estat obertes més de 80 anys.
La fossa 94 pertany a un conjunt de fosses comunes de civils represaliats durant la dictadura de Franco a la província de València.
Historiadors i arqueòlegs han documentat que en el cementeri de Paterna els revoltats franquistes van fer una massacre, executant i ocultant de manera il·legal en 144 fosses comunes a al voltant de 2.238 persones.
Els assassinats van començar el 3 d’abril 1939, l’endemà passat d’haver acabat la guerra i no van cessar fins a 1956. Convertint tristament al cementeri de Paterna en un dels majors centres per nombre d’execucions dels Drets Humans esdevinguts una vegada acabada la Guerra Civil.